Per a acabar em vull despedir de la Fundació Esportiva Municipal de l’Ajuntament de València.
Per a mi ha sigut un orgull haver pogut transmetre als veïns més jóvens (crec que a més de mil, però igual em passe amb la xifra) de València la meua passió per este meravellós esport.
En els prop de 20años que porte he entés que al ser un esport minoritari no es pot pretendre que este respectat, acceptat i valorat com per exemple al futbol (el qual, per cert, m’encanta).
Com a ciutadà crec que els nostres alumnes, els seus pares i mares, els meus companys i un servidor tenim la nostra dignitat que considere que ha sigut xafada any rere any, però sempre hem engolit saliva i hem seguit avant (per descomptat no pel sou) si no per l’afecte nostre esport i el respecte als nostres alumnes que no tenen culpa de res.
Hem tingut unes instal·lacions deplorables per a la pràctica d’este esport (gràcies a Déu no hem tingut mai una lesió greu, però…).Hemos entrenat polits però entenent-nos i solidaritzant-nos (per damunt de tot som gent de rugbi) i ara damunt eixe ha sigut un dels motius pels quals ens han retirat la paga, subvenció, sou o com se li vullga cridar.
Una vergonya.
Tots els dissabtes els hem aprofitat per a millorar el rendiment dels nostres xavals i ara enguany ja no val perquè se suposa que és només “competició” vinga ja, per favor!
Damunt ens volen prendre per imbècils.
Per açò i per que som Capital Europea de l’Esport i per que hem tingut la Copa Amèrica i per que tenim el Mundial De Fórmula 1 i per que pagament els meus impostos i per que crec que ja es creuen que açò és de la seua propietat i que estan en possessió de la veritat absoluta i per que estic fins als nassos que sempre ens miren de dalt a baix com si els deguérem quelcom, renuncie a ser monitor de les EEDDMM de València.
Després de mon currículum com a monitor i educador de rugbi en estos prop de 20 anys, ara damunt també es dubta de la meua capacitació per que no és homologable, el Nivell I de la federació espanyola de rugbi amb les titulacions de la comunitat. Vinga home açò ja és el súmmum.
Però això sí me’n vaig amb el cap molt alt i amb la consciència molt tranquil·la per que he intentat, des de les meues humils limitacions, servir el més honestament possible i el millor que he sabut a la ciutadania de València, per que són els contribuents valencians els que ens paguen. Ells, junt amb els xics que he entrenat durant estos llargs i meravellosos anys i als seus pares i mares , es mereixen tot el meu respecte i admiració.
ESPERE QUE TOTS ELS COMPANYS QUE ES QUEDEN I QUE S’INCORPOREN PUGUEN DISPOSAR DE LES INSTAL·LACIONS QUE EL RUGBI A VALÈNCIA ES MEREIX I PUGUEN DISFRUTAR DE LES MILLORS CONDICIONS POSSIBLES PERQUÈ EL RUGBI CONTINUE CREIXENT ENTRE ELS MÉS JÓVENES.
PER QUE A IMPREGNAR-LOS VALORS POSITIUS NO ENS GUANYA NINGÚ.
ÀNIM I GRÀCIES PER SEGUIR ACÍ, CONTRA VENT I MAREA!
AMICS DEL RUGBI VOS ASSEGURE QUE NO PODRAN AMB NOSALTRES.
FINS SEMPRE!
Vicent Verdú
