LA SELECCIÓ CADET DE LA COMUNITAT VALENCIANA TORNA A GUANYAR EL TÍTOL NACIONAL.
Per segon any consecutiu la Selecció Sub-18 de la Comunitat Valenciana ha aconseguit el Campionat d’Espanya de Seleccions Autonòmiques al véncer a Catalunya (7-3) en una agònica final celebrada davant de nombrosíssim públic que s’ha donat cita en el terreny de joc de l’antic Llit del Va riure Túria.
Va començar el partit amb l’eixida en tromba dels nostres jugadors que ja en el servici inicial es van fer amb la possessió de l’oval i deixaven clares les seues intencions de resoldre la trobada com més prompte millor. Així va ser , als tres minuts , Rodrigo Rosso, una vegada més el capità, finalitzant diversos atacs en curt dels davanters ,va depositar el baló en la zona de marca catalana , en el primer i únic assaig transformat per Ricky, de la disputada final.
Amb l’avantatge inicial (7-0) els persistents atacs dels els nostres xics presagiaven una superioritat que no es traduïa en el marcador per xicotets errors que impedien ampliar el resultat. La mala sort va impedir que un colp de castic executat per Ricky amb el que va ser castigat Catalunya, va colpejar el pal dels pals catalans.
A mitat de primer temps el partit se va anar anivellant i els nostres rivals es van sacsar l’insistent domini . Les fases de melé van ser un suplici per al nostre equip que per diverses circumstàncies no aconseguia la solidesa demostrada en altres partits. Amb atacs alterns se van anar succeint els minuts fins a arribar al final del primer temps.
Amb el segon temps, i amb l’escassa diferència que mostrava el marcador, la incertesa es va apoderar del joc. L’intercanvi d’atacs per ambdós costats eren constants i les clares ocasions no es materialitzaven en el resultat. Els catalans feien valdre les seues opcions de joc i els valencians amb problemes físics en la seua davantera , ja no tan dominant, van buscar en els canvis un remei per a resoldre els seus problemes.
La transformació d’un colp de castic pel ban català va estrényer en major grau el resultat (7-3) i l’emoció va ser en augment. Una targeta roja ens va deixar en inferioritat numèrica durant uns minuts i que més tard es va compensar amb l’exclusió d’un jugador català.
 |
| Facundo Ozu |
Així es va arribar alsúltims compassos del partit amb els desesperats atacs catalans i l’enorme esforç defensiu dels els nostres. Va sorgir l’esperit d’equip i la solidaritat defensiva demostrada al llarg del Campionat sense rebre cap punt d’assaig. Labor encomiable de tots els jugadors que dirigits per l’enorme i precís treball del seu tècnic principal , Facundo Ozu “el Chino”, han demostrat que quan en un partit les accions de joc d’atac no funcionen com és habitual, sorgix el caràcter i la força mental precisa per a afrontar les dificultats que es poden presentar al llarg d’un partit de rugbi.
Crònica de Paco Soler
