10 SEVEN A TAVERNES

JA ES CONEIX EL CALENDARI DE LA DIVISIÓ D’HONOR A DE RUGBI

L’acabat d’ascendir CAU València comença a casa davant de la UE Santboiana

La Vila visitarà la pista del Pegamo Bera Bera

La Vila i el CAU València, representants de la Federació de Rugbi de la Comunitat Valenciana en Divisió d’Honor A, ja coneixen els calendaris de la temporada 2010-2011. La temporada començarà el pròxim 5 de setembre amb atractius enfrontaments per a ambdós combinats.

La Vila, actual subcampió de la competició regular, viatjarà fins a terres donostiarras per a enfrontar-se en la primera jornada de lliga al Pegamo Bera Bera. Un dolc en el que el conjunt alacantí haurà de posar les bases per a una temporada que se li presenta apassionant i en el que tornarà a buscar el ceptre nacional.

Mentrestant, el CAU València, acabat d’ascendir a la màxima categoria del rugbi nacional, començarà a casa davant de la UE Santboiana, un clàssic de la competició. De fet, el conjunt català és el degà del rugbi espanyol.

El conjunt dirigit per Nico Barzano emprendrà una temporada molt difícil però amb la il·lusió de mantindre la categoria i consolidar la seua plaça entre els millors.

El derby de la Comunitat Valenciana no arribarà fins a la quarta jornada, que es disputa el 26 de setembre. La Vila rebrà al CAU en l’estadi d’El Pantà de la localitat alacantina.

KEVIN STAERKLE I ISMAEL LORENZO, CONVOCATS PER A UNA CONCENTRACIÓ PRÈVIA A l’EUROPEU SUB-19

Els dos representants de la Federació de Rugbi de la Comunitat Valenciana busquen estar en la cita continental de Brussel·les

Kevin Staerkle i Ismael Lorenzo, ambdós representants de la Federació de Rugbi de la Comunitat Valenciana, han sigut convocats per a participar en una concentració preparatòria per a l’Europeu sub-19 de rugbi.

Tant Staerkle, de Les Abelles, com Lorenzo, de la Universitat d’Alacant, acudiran a les jornades d’entrenament que se celebraran del 8 al 12 de setembre a Madrid.

El Campionat d’Europa en categoria sub-19 es disputa a Brussel·les (Bèlgica) del 22 al 31 d’octubre. Els dos representants valencians compten amb moltes opcions per a formar part de la plantilla que estarà en la cita internacional.

ENTREVISTA A MICHAEL DORCEY

Michael Dorcey és el delegat de les seleccions autonòmiques de la Federació de Rugbi de la Comunitat Valenciana. Als seus 69 anys continua desprenent energia i simpatia com ningú. Este irlandés és un llibre d’història del rugbi.

“ESPERE QUE EL RUGBI SEGUISCA DONANT-ME L’ALEGRIA D’ESTA TEMPORADA, QUÈ MÉS PUC DEMANAR?”

Per què es decanta pel rugbi en els seus anys de joventut?

Anava a un col·legi on es jugava al rugbi i mon pare em va ficar en este esport quan tenia huit anys.

Què li ha donat el rugbi que no li ha atorgat qualsevol altra activitat en la seua vida?

La meua dona, i ella és molt sàvia, critica a vegades la mesura en què em dedique al rugbi, a costa d’altres coses. El rugbi no m’ha donat res en especial, m’ha donat coses en major amplitud i intensitat per eixa dedicació.

Com disfruta més: com a jugador o com a càrrec federatiu?

La meua vida ha sigut qüestió d’etapes, iguals de feliços. El gran Baltasar Bonet Coll em va exclamar un dia: “Sempre he sigut un amant del bon rugbi!”, l’endemà va morir. Eixa capacitat per a disfrutar-ho fins al final m’ha impressionat vivament.

Com aterra a Espanya?

Per circumstàncies de la vida. Un treball que ens va manar a Espanya i estant ací decidim quedar-nos.

I com entra en la Federació de Rugbi de la Comunitat Valenciana?

VI uns partits de rugbi en l’antic camp de la Beneficència, un del Cullera i un altre del València, la meua dona em va animar i em vaig presentar l’àrbitre, el em va presentar Pepe Lleig que va ser qui em va portar al València. Més tard, el nostre gran amic Alfredo Bonilla em va proposar actuar de bosser per a les seleccions de la Federació. Així va començar una altra etapa que contínua a hores d’ara.

Quines diferències existix entre el rugbi peninsular i el d’Irlanda?

Esta pregunta se li podria fer a Mike Gibson per exemple. La meua avaluació començaria amb la Fundació de la Unió Irlandesa en els anys setanta del segle dènou. Es va propagar pels col·legis per als menors d’edat i pels clubs per als majors, institucions quelcom benestants. Quan la Federació Espanyola de Rugbi es va fundar en els anys vint, Irlanda ja jugava en el Cinc Nacions. A Espanya no he conegut el rugbi en els col·legis, tinc entés que girava entorn de les universitats, un ambient en què La Santboiana era una excepció, les grans distàncies han dificultat el desenrotllament de competicions a nivell estatal i hi ha hagut un victimisme endèmic. Amb l’inici del professionalisme obert en 1995, Irlanda el va abraçar a nivell de Federació, els professionals tenen els seus contractes amb la Federació i la selecció és el barco insigne que genera ingressos per a tota l’estructura. Amb un número semblant de llicències al d’Espanya, hi ha cinc equips professionals, Connaught, Leinster, Munster, Ulster i Irlanda, comprenent tots els internacionals en potència. A Espanya, a nivell públic almenys, ni s’ha plantejat l’objectiu encara.

Què necessita l’espanyol per a aconseguir a les grans potències europees?

Molts anys, així que pas a pas:

(1)  Establir l’objectiu, en el “rànquing” (classificació) de la IRB;

(2)  Establir una competició entre nivell de club i nivell de selecció espanyola;

(3)  Establir els mitjans necessaris i un consens vinculant.

Com el rugbi a 7 serà olímpic, almenys en això haurà d’haver-hi un grau de professionalisme. A Anglaterra el conflicte entre clubs i Federació va arribar a l’extrem de la dimissió de Clive Woodward, seleccionador de l’equip Campió del Món; a França en la recent gira per Sudàfrica i Argentina es van excloure a quatre jugadors, no havien jugat per a França a 7, no els havia alliberat els seus clubs (els seus patrons); a Espanya tenim l’experiència de la SIR. Estes i altres experiències més m’han convençut de que, si volem avançar en competicions internacionals, la FER haurà de manar, cedint protagonisme a altres instàncies. Què volem i estem disposats a pagar?

Com veu el nivell de la Comunitat Valenciana respecte a les d’altres autonomies espanyoles?

Fa poques temporades un escaló ens separava de les millors. Ja no. Però cal seguir amb afany, augmentant la intensitat cada temporada un pèl més.

Vosté treballa amb la pedrera i les categories inferiors, els jugadors més jóvens se’l prenen seriosament o creu que falta un poc d’implicació per a donar el bot a l’elit?

Els que sí s’il·lusionen amb la seua primera convocatòria són suficients en número. Els majors hem de mantindre viva la seua il·lusió, promocionar-los en les pàgines web de la Federació i dels clubs, el reconeixement davant dels companys, la paraula de consol a l’orella, el crit d’animació en el joc… sempre hem de posar el nostre gra. Però cal estudiar els motius de l’abandó, sobretot a nivell juvenil, no basta amb tòpics.

Vosté ha vist passar a multitud de generacions i grans jugadors, qui ha sigut el jugador que per les seues condicions més li ha sorprés en els seus inicis?

Mike Gibson, sobretot en el seu debut internacional contra Anglaterra; Ferrán Velazco, com a cadet amb La Santboiana, i Víctor Aranda, com juvenil amb el meu club, bo, tots ells.

Què és el que més li agrada en els viatges amb les seleccions?

La comunicació amb els jóvens.

Pel seu caràcter afable i simpàtic ha de convertir-se de vegades en confident i catalitzador de l’ambient en els grups, veritat?

Bueno, això cal pregunta-se’l a ells. En açò, Alfredo Bonilla és el prototip.

Enguany ha vist in situ les victòries de les seleccions valencianes, quina és la valoració que fa de la temporada?

Excel·lent.

Què creu que ha millorat respecte a altres campanyes per a aconseguir els èxits d’esta?

La preparació dels infantils i cadets és més freqüent i més intensa. Estos han format les dos seleccions millor preparades i les dos guanyadores. I en tot, la mà invisible del president.

Ha canviat quelcom de la percepció del rugbi d’aquell jove que va començar a jugar a l’actual Michael?

Naturalment. Però em continua il·lusionant amb intensitat.

Que espera del futur del rugbi en la Comunitat Valenciana?

Que continue augmentant el nombre de jugadors, clubs i partits, que abaixe l’índex d’abandó de la seua pràctica, que en qualsevol temporada puga haver-hi dos o tres campions autonòmics, que seguisquen produint-se un grapat d’internacionals en totes les categories cada temporada i seguisca donant-me l’alegria d’esta temporada, Què més puc demanar?

MARCOS POGGI ESTARÀ EN EL CAMPIONAT D’EUROPA DE RUGBI A 7 DE MOSCOU

El jugador de Les Abelles serà l’únic representant de la Federació de Rugbi de la Comunitat Valenciana en la cita continental d’este cap de setmana

Marcos Poggi, jugador de Les Abelles, ha sigut convocat per a formar part de la selecció espanyola que participarà en el Campionat d’Europa de rugbi a 7, que de disputa a Moscou (Rússia) este cap de setmana.

Poggi serà l’únic representant de la Federació de Rugbi de la Comunitat Valenciana que participe en esta cita internacional a què acudiran els millors combinats nacionals del continent.

Així mateix, els jugadors valencians Matías Tudela i Cèsar Sempere, que juguen en el CRC Madrid i en el Montpeller, respectivament, també han sigut cridats pel seleccionador nacional José Ignacio Inchausti.

Pablo Feijoo, Javier Canosa i Juan Cano, tots ells del CRC Madrid; Martín Emir Heredia, del Benalmádena; Ignacio Martín, del Gran Parma italià; Pedro Martín, de l’Aviron Bayonnais francés; i Facundo Lavino, de l’Anglaterra RC; completen la delegació espanyola.

La convocatòria de Marcos Poggi per a este Europeu és molt important, ja que el rugbi a 7 serà esport olímpic en els pròxims Jocs de Río de Janeiro en 2016.

"SEVEN DE LOS GORDOS"

http://sevendelosgordos.jimdo.com/

EL TROFEU SEVEN TAURÓ INVADIX LA MALVA-ROSA ESTE CAP DE SETMANA

Un total de 22 equips participen en la catorzena edició d’un dels tornejos més importants del rugbi platja d’Espanya

El rugbi arriba puntual a la platja com tots els anys. La catorzena edició del Trofeu Seven Tauró de rugbi platja aterra este cap de setmana en la platja de la Malva-rosa de València amb la participació dels millors equips d’esta apassionant modalitat.

Un total de 22 combinats, 16 en categoria masculina i sis en femenina, procedents de tots els racons d’Espanya i França acudiran a esta cita estiuenca, que s’ha convertit en un referent del rugbi platja nacional.

Alcobendas, CRC Madrid, Politècnica de València, dos conjunts de Tolosa (França), entre altres, són alguns dels equips que han formalitzat la seua inscripció en este torneig. Un cartell de qualitat que proporcionarà un gran espectacle en l’arena valenciana.

El dissabte al matí començarà la competició a partir de les 10 hores. Els partits se succeiran fins a les 20 hores, moment en què es tancaran la primera jornada de la competició.

El diumenge es reprendran els xocs fins a les 15 hores. Una vegada acabats tots els partits es procedirà a l’entrega de premis als millors equips del cap de setmana.

Esta prestigiosa cita de rugbi platja servix per a rendir un homenatge al desaparegut Pepe Rubio, exjugador de rugbi que va morir en la temporada 96-97.