El conjunt dirigit per Barzano i Mañas es fica en l’últim sospir en l’elit del rugbi nacional gràcies a una transformació de Sorribes
Huit anys de travessia però no pel desert. El CAU València sempre ha tingut clara la seua idiosincràsia: un club en què la pedrera és la peça fonamental. Sobre els jugadors de la casa gira tot. I diversos anys després del descens, la pedrera i la base ha tornat a posar al CAU en l’elit nacional.
El representant de la Federació de Rugbi de la Comunitat Valenciana va aconseguir en un emocionant dolc enfront de l’Hernani l’anhelat ascens a la màxima categoria del rugbi nacional.
L’emoció dòmino la trobada de volta en terres basques. L’equip valencià va arribar amb cinc punts d’avantatge, no obstant això, l’Hernani va aconseguir alçar esta diferència a falta de tres minuts després d’una transformació.
Però el partit encara no havia finalitzat. Colp de castic a favor del CAU a més de 40 metres. Edu Sorribes va prendre la iniciativa a pesar d’haver fallat dos llançaments durant la trobada. El temps estava complit i només restava esta oportunitat. El baló va agafar la direcció i força perfectes per a viatjar cap a la Divisió d’Honor Nacional.
El CAU va anotar i es va adjudicar la plaça d’ascens a Honor. D’esta manera, un dels clubs més emblemàtics de la ciutat de València es fica novament en l’elit sense trair els valors que li han convertit en un dels grans models de la pedrera de rugbi nacional.
Toni Gimeno, director tècnic del CAU València, va expressar la seua alegria pel repte aconseguit: “Açò ha sigut la guinda a una temporada excel·lent. Ara disfrutarem durant un temps d’açò, després, ens assentarem a planificar el futur amb calma. Sabem que les autoritats locals i autonòmiques són molt feliços per este ascens i faran l’impossible per aconseguir les condicions necessàries perquè un club de formació com el CAU competisca al més alt nivell”.
Huit anys de travessia però no pel desert. El CAU València sempre ha tingut clara la seua idiosincràsia: un club en què la pedrera és la peça fonamental. Sobre els jugadors de la casa gira tot. I diversos anys després del descens, la pedrera i la base ha tornat a posar al CAU en l’elit nacional.

L’emoció dòmino la trobada de volta en terres basques. L’equip valencià va arribar amb cinc punts d’avantatge, no obstant això, l’Hernani va aconseguir alçar esta diferència a falta de tres minuts després d’una transformació.
Però el partit encara no havia finalitzat. Colp de castic a favor del CAU a més de 40 metres. Edu Sorribes va prendre la iniciativa a pesar d’haver fallat dos llançaments durant la trobada. El temps estava complit i només restava esta oportunitat. El baló va agafar la direcció i força perfectes per a viatjar cap a la Divisió d’Honor Nacional.
El CAU va anotar i es va adjudicar la plaça d’ascens a Honor. D’esta manera, un dels clubs més emblemàtics de la ciutat de València es fica novament en l’elit sense trair els valors que li han convertit en un dels grans models de la pedrera de rugbi nacional.
Toni Gimeno, director tècnic del CAU València, va expressar la seua alegria pel repte aconseguit: “Açò ha sigut la guinda a una temporada excel·lent. Ara disfrutarem durant un temps d’açò, després, ens assentarem a planificar el futur amb calma. Sabem que les autoritats locals i autonòmiques són molt feliços per este ascens i faran l’impossible per aconseguir les condicions necessàries perquè un club de formació com el CAU competisca al més alt nivell”.