Una vegada passada l’eufòria produïda pel triomf de la nostra selecció infantil en el Campionat d’Espanya de Seleccions Autonòmiques, és just i necessari fer una crònica mesura i reflexionada sobre allò que s’ha succeït en la bella terra de la Valldigna.
Sense fer soroll, amb una laboriositat sistemàtica i un objectiu clar i definit, el Tavernes RC i la selecció infantil de la Comunitat Valenciana bé podien ser part de les Vides Paral·leles de Plutarc. Les virtuts són comuns, els defectes no han existit, Tavernes s’ha bolcat en la seua magnífica labor d’organització, semblant a l’ideal romà del treball ben fet. La selecció infantil dirigida per Pedro de Matías amb un estil exquisit, sabent portar les regnes amb mà ferma però flexible, sabent quan estrényer les seues hosts i quan permetre’ls la merescut festa (Michael Dorcey dixit)* ha culminat l’ideal grec de perfecció atlètica i esportiva.
I tal com Plutarc pretenia hem d’analitzar el caràcter i la seua influència en els fets.
El Tavernes RC ha mostrat la seua solera, la seua determinació, el seu caràcter històric, pareixent com si organitzar campionats d’Espanya fora quelcom habitual i senzill.
La selecció infantil de la Comunitat Valenciana ha oferit una fortalesa aclaparadora, un esperit de combat digne del millor dels espartans i una solidaritat entre els seus guerrers que haurà de ser presa com a exemple en lluites posteriors.
Tavernes ha preparat un lloc d’excepció per a este triomf que s’oferix com a reconeixement a un club que porta 75 anys lluitant pel rugbi en la nostra terra.
Per a este Campionat han aconseguit el suport de nombrosos patrocinadors i també de les seues autoritats locals a què és de justícia reconéixer el suport que han proporcionat. Va ser quelcom molt emotiu comprovar com l’Excm. Sr. D. Manuel Vidal Almiñana acudia a les modèliques instal·lacions d’El Vergeret per a animar als nostres i veure com es reflectia en el seu rostre l’alegria pel triomf i la il·lusió per veure com un esport com el rugbi pot formar les persones en un respecte mutu. Per cert, que l’alcalde sol·licitara que els jugadors de la nostra selecció li firmaren un baló de rugbi va ser tot un detall digne de tal cavaller.
El Tavernes RC, en els actes de celebració del seu 75 aniversari, va organitzar, a més, una exposició realment emotiva en la que es rendia homenatge a totes les persones que han format i formen part de la seua extensa història.
En necessari mencionar el treball realitzat per persones com Paco Cuñat, Salvador Ribis i Josep Vicent “Molina” perquè tot resultara senzillament extraordinari.
I per a concloure, com començava esta ressenya, a la manera de Plutarc, no seria just deixar-se en el tinter a Michael Dorcey, Rafa Alcañiz, Toni Palacios, Gabriel Albors, Paco Pérez i Carlos Castro els que, com sempre que les distintes seleccions participen en algun esdeveniment, han realitzat la seua labor tan indispensable com callada.
Vaja des d’ací l’agraïment mes sincer tant a jugadors com tècnics, a organitzadors com als pares i mares que col·laboren amb el seu ànim a difondre l’esperit del rugbi en la nostra Comunitat.
Sense fer soroll, amb una laboriositat sistemàtica i un objectiu clar i definit, el Tavernes RC i la selecció infantil de la Comunitat Valenciana bé podien ser part de les Vides Paral·leles de Plutarc. Les virtuts són comuns, els defectes no han existit, Tavernes s’ha bolcat en la seua magnífica labor d’organització, semblant a l’ideal romà del treball ben fet. La selecció infantil dirigida per Pedro de Matías amb un estil exquisit, sabent portar les regnes amb mà ferma però flexible, sabent quan estrényer les seues hosts i quan permetre’ls la merescut festa (Michael Dorcey dixit)* ha culminat l’ideal grec de perfecció atlètica i esportiva.
I tal com Plutarc pretenia hem d’analitzar el caràcter i la seua influència en els fets.
El Tavernes RC ha mostrat la seua solera, la seua determinació, el seu caràcter històric, pareixent com si organitzar campionats d’Espanya fora quelcom habitual i senzill.
La selecció infantil de la Comunitat Valenciana ha oferit una fortalesa aclaparadora, un esperit de combat digne del millor dels espartans i una solidaritat entre els seus guerrers que haurà de ser presa com a exemple en lluites posteriors.
Tavernes ha preparat un lloc d’excepció per a este triomf que s’oferix com a reconeixement a un club que porta 75 anys lluitant pel rugbi en la nostra terra.
Per a este Campionat han aconseguit el suport de nombrosos patrocinadors i també de les seues autoritats locals a què és de justícia reconéixer el suport que han proporcionat. Va ser quelcom molt emotiu comprovar com l’Excm. Sr. D. Manuel Vidal Almiñana acudia a les modèliques instal·lacions d’El Vergeret per a animar als nostres i veure com es reflectia en el seu rostre l’alegria pel triomf i la il·lusió per veure com un esport com el rugbi pot formar les persones en un respecte mutu. Per cert, que l’alcalde sol·licitara que els jugadors de la nostra selecció li firmaren un baló de rugbi va ser tot un detall digne de tal cavaller.
El Tavernes RC, en els actes de celebració del seu 75 aniversari, va organitzar, a més, una exposició realment emotiva en la que es rendia homenatge a totes les persones que han format i formen part de la seua extensa història.
En necessari mencionar el treball realitzat per persones com Paco Cuñat, Salvador Ribis i Josep Vicent “Molina” perquè tot resultara senzillament extraordinari.
I per a concloure, com començava esta ressenya, a la manera de Plutarc, no seria just deixar-se en el tinter a Michael Dorcey, Rafa Alcañiz, Toni Palacios, Gabriel Albors, Paco Pérez i Carlos Castro els que, com sempre que les distintes seleccions participen en algun esdeveniment, han realitzat la seua labor tan indispensable com callada.
Vaja des d’ací l’agraïment mes sincer tant a jugadors com tècnics, a organitzadors com als pares i mares que col·laboren amb el seu ànim a difondre l’esperit del rugbi en la nostra Comunitat.
