La cita era en un gran estadi. Orriols va rendir, en el 100 aniversari del Llevant UD, homenatge a la seua secció de rugbi que va caminar allà pels anys seixanta. El president de l’entitat, Francisco Català, va actuar com a perfecte amfitrió i, en els prolegòmens del partit, va atendre els actes protocol·laris acompanyat per Jorge Diego Garcerán, Ignacio Dávila i Juan Castro, presidents de Les Abelles RC, CR La Vila i de la Federació de Rugbi de la Comunitat Valenciana, respectivament.
En l’apartat esportiu veure a dos equips de la Comunitat en la màxima divisió del rugbi nacional suposa un orgull, i que eixos equips es comporten en el terreny de joc com ahir van fer La Vila i Les Abelles encara proporciona major satisfacció per a tota la gent del rugbi.
El partit començava ple de tensió, més que per la rivalitat, per la necessitat de punts que ambdós equips presentaven, La Vila en la seua lluita pel títol i Abelles per la salvació.
Abelles va eixir connectat al partit i es va avançar per dos vegades en el marcador, Le Roux queia lesionat i tot eixia a la perfecció per als locals amb un Fran Nin en estat de gràcia. La Vila buscava el seu joc i va trobar la resposta a les anotacions del 9 d’Abelles en la figura d’Agustín Gómez. Èpic dol de patejadors que va deixar el marcador en un empat a 23 que reflectia el que sempre ha sigut un derby. Emoció, igualtat i errors arbitrals. El repartiment de punts no va ser bo per a cap dels dos contendents encara que les sensacions deixades en l’herba del Ciutat de València són enriquidores per a este esport.
El diumenge, 7 de Març de 2010, un estadi de futbol va poder viure com el públic guarda un respectuós silenci quan qualsevol dels dos equips es prepara per a llançar a pals. Eixe mateix dia un camp de futbol va contemplar com dos esquadres que acaben d’enfrontar-se en un xoc sense treva, se saluden i fan el corredor amb una camaraderia digna de l’ideal esportiu.
Potser les cinc mil ànimes que ahir van donar vida al vell estadi d’Orriols hagen sigut capaços de mostrar que el rugbi és un esport en estat pur, un esport on els rivals es convertixen en camarades i on els valors es respecten per damunt d’altres conceptes més mundans.
L’afició d’Abelles va tindre un comportament exemplar, animant de principi a fi a un equip que els necessita i que, pel que s’ha vist ahir, mereix romandre en la Divisió d’Honor. L’afició de La Vila que es va desplaçar per a animar als seus pot estar orgullosa perquè tenen, sens dubte, un equip excel·lent capaç d’arribar al mes alt.
Sens dubte ahir, els aficionats del Llevant UD s’hagueren sentit orgullosos de tindre un equip amb què ahir es van enfrontar en la Divisió d’Honor del Rugbi i que van servir per a rendir un immillorable homenatge en el centenari de l’equip granota.
En l’apartat esportiu veure a dos equips de la Comunitat en la màxima divisió del rugbi nacional suposa un orgull, i que eixos equips es comporten en el terreny de joc com ahir van fer La Vila i Les Abelles encara proporciona major satisfacció per a tota la gent del rugbi.
El partit començava ple de tensió, més que per la rivalitat, per la necessitat de punts que ambdós equips presentaven, La Vila en la seua lluita pel títol i Abelles per la salvació.
Abelles va eixir connectat al partit i es va avançar per dos vegades en el marcador, Le Roux queia lesionat i tot eixia a la perfecció per als locals amb un Fran Nin en estat de gràcia. La Vila buscava el seu joc i va trobar la resposta a les anotacions del 9 d’Abelles en la figura d’Agustín Gómez. Èpic dol de patejadors que va deixar el marcador en un empat a 23 que reflectia el que sempre ha sigut un derby. Emoció, igualtat i errors arbitrals. El repartiment de punts no va ser bo per a cap dels dos contendents encara que les sensacions deixades en l’herba del Ciutat de València són enriquidores per a este esport.
El diumenge, 7 de Març de 2010, un estadi de futbol va poder viure com el públic guarda un respectuós silenci quan qualsevol dels dos equips es prepara per a llançar a pals. Eixe mateix dia un camp de futbol va contemplar com dos esquadres que acaben d’enfrontar-se en un xoc sense treva, se saluden i fan el corredor amb una camaraderia digna de l’ideal esportiu.
Potser les cinc mil ànimes que ahir van donar vida al vell estadi d’Orriols hagen sigut capaços de mostrar que el rugbi és un esport en estat pur, un esport on els rivals es convertixen en camarades i on els valors es respecten per damunt d’altres conceptes més mundans.
L’afició d’Abelles va tindre un comportament exemplar, animant de principi a fi a un equip que els necessita i que, pel que s’ha vist ahir, mereix romandre en la Divisió d’Honor. L’afició de La Vila que es va desplaçar per a animar als seus pot estar orgullosa perquè tenen, sens dubte, un equip excel·lent capaç d’arribar al mes alt.
Sens dubte ahir, els aficionats del Llevant UD s’hagueren sentit orgullosos de tindre un equip amb què ahir es van enfrontar en la Divisió d’Honor del Rugbi i que van servir per a rendir un immillorable homenatge en el centenari de l’equip granota.
